26 de febr. 2016

Un sueño de la razón, Cipriano de Rivas Cherif

"Por muchas vueltas que le des al mundo, no sales del fondo de tu provincia". A diferència del pensament atribuït a Unamuno d'utilitzar els viatges per curar el nostre provincialisme, massa sovint constatem que, per molta gent, l'escenari que els envolta pot variar tant com sigui imaginable, que ells segueixen igual d'obstinats i curts de vista. Viatjar no cura res si es fa amb els ulls tancats.

"El PRÍNCIPE - Entonces, ¿nunca sabe usted lo que pasa en el mundo?
BLANCA - No sé lo que cuentan los periódicos, repito. Nada tiene que ver una cosa con otra."
La informació i sobre-informació a la que estem sotmesos no ens apropa més a la realitat del món sinó que, malauradament, ens n'allunya per culpa dels interessos personals, o partidistes, dels mitjans de comunicació. Per altra banda, quan aconseguim fugir del món de la informació, de tot el soroll que ens persegueix i que ens afecta conscientment o inconscient, descobrim que, en contra del què molts puguin dir, hi ha vida més enllà de les notícies. Hi ha vida més enllà de la política, el futbol i la corrupció, el que passa és que el soroll és tan fort que ens costa veure-la. Dos mesos d'aïllament, digital i social, a la Xina m'ho han recordat. Es pot viure sense saber qui ha guanyat les últimes eleccions. De fet, es viu millor. Una vida més autèntica i pura consistent en un acte que massa sovint oblidem (o ens fan oblidar): viure.

"Ya sabes que a mi me sirven las palabras para no decir lo que pienso."

Mai deixa de sorprendre la modernitat de la península ibèrica dels anys 20 amb l'empenta modernista catalana, el teatre d'Adrià Gual i els moviments de Dalí, Buñuel i companyia, però també les idees liberals que encara avui en dia són vistes com a transgressores, errònees i de mal gust. Com en aquest cas, la planificació de dues dones de tenir un fill utilitzant un home-titella que, un cop realitzada la seva funció ja no el necessiten per res més. Un cant a la necessitat de lluitar per l'amor autèntic independentment del sexe de la persona estimada.
"Entonces... ¿el futuro es nuestro?" pregunta la Blanca al final de l'obra. Algun dia potser sí. De moment, després de retrocedir molt enrere, ara sembla que estem en el mateix punt que ells. Si fos optimista esperaria que l'embranzida continués i seguíssim endavant. El què passa és que pesa més la noció que l'evolució no és linialment progressiva com molts s'entesten a creure...
____________
Cipriano de Rivas Cherif, Un sueño de la razón (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 6/01/16  /  acabat_  7/01/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada