Sally más íntima, Raymond Queneau

Diccionari sofístico-humorístic de la Sally que, com molt bé indica Manuel Serrat Crespo ("el tradhumor") obliguen a "la antoñona mención que tanto me irrita: juego de palabras intraducible." (392)

I, com a mostra, una breu selecció dels més interessants.

"Dios: el no-ser que más ha logrado que hablen de él" (399)

"Del uso de las palabras: Quieres camembert pero no le dices a un camembert: te quiero." (396) En el llenguatge, com en tantes altres coses de la vida, l'ordre dels factors sí que altera el producte. La propietat commutativa sembla només donar-se en la puresa abstracta i artificial de les matemàtiques. Per la resta de coses, estem regits per l'imperi dictatorial del temps.

"El humor: El humor es un intento de lijar la gilipollez de los grandes sentimientos." (398)

"Lógica I: Sócrates es, en cualquier caso, un hombre mortal." (404)

I clou el recull d'aforismes amb "una última palabra: Hablar es seguir adelante." (407) potser perquè el llenguatge és l'únic que ens manté vius, ens manté aferrats a la realitat, permetent-nos desxifrar-la (i crear-la alhora). Potser perquè, com deia Wittgenstein i repetia en David Foster Wallace a The Broom of the System, tot és llenguatge.
___________
Raymond Queneau, Sally más íntima (dintre de Obras completas de Sally Mara, Blackie Books)
començat_ 14/07/15  /  acabat_ 14/07/15