14 de set. 2015

East of Eden, John Steinbeck

"You can boast about anything if it's all you have. Maybe the less you have, the more you are required to boast." (8) afirma el narrador referint-se a l'orgull amb què parlaven del riu Salinas els habitants de la zona. Un riu de temporada, que baixava ple a l'hivern i a l'estiu estava sec i que em recorda, inevitablement, el riu de la meva infantesa, que durant tants estius havia estat desèrtic i només alguns hiverns s'havia arribat a omplir. Però nosaltres no en presumíem. L'escarníem.

"When a child first catches adults out -when it first walks into his grave little head that adults do not have divine intelligence, that their judgements are not always wise, their thinking true, their sentences just- his world falls into panic desolation. The gods are fallen and all safety gone." (27) Descobrim que la (possible) idolatria que sentíem vers els nostres pares (mestres, veïns...) no tenia raó de ser; que el grau d'admiració i perfecció que otorgàvem a certs adults, reclamava d'un esperit crític. "It is an aching kind of growing." (27) I potser per això hi ha molta gent que no l'arriba a fer, aquest creixement, que prefereix creure cegament en la suposada sabiduria excelsa dels seus adults abans que acceptar que, en el fons, estan tan perduts com nosaltres mateixos.

"There is one sure thing about the fall of gods: they do not fall a little; they crash and shatter or sink deeply into green muck. It is a tedious job to build them up again; they never quite shine." (27)

"When our food and clothing and housing all are born in the complication of mass production, mass method is bound to get into our thinking and to eliminate all other thinking." (160)

El personatge de la Cathy/Kate/Katy és un dels més sorprenents i esfereïdors que hom pugui trobar en un llibre. Definida com a pura maldat, les seves accions fredes i premeditades ho certifiquen. No dubta en cremar casa dels seus pares amb ells dos a dintre, disparar a l'Adam tan bon punt ha tingut els seus fills, abandonar els nens, matar la Madam per la qual treballava i que l'havia afillat... i tot amb sang freda, crueltat i, el que és més temible, planificació i cap mena de remordiment.

"When a man says he does not want to speak of something he usually means he can think of nothing else." (318)

Les 7 regles d'acció d'en Joe Valery, el guardaespatlles de la Katy, que d'entrada poden semblar exagerades i fora de lloc però, ben analitzades, és fàcil reconèixer-hi a més d'un dels nostres amics i coneguts seguint-les al peu de la lletra:

"1. Don't believe nobody. The bastards are after you.
2. Keep your mouth shut. Don't stick your neck out.
3. Keep your eyes open. When they make a ship, grab on to it and wait.
4. Everybody's a son of bitch and whatever you do they got it coming.
5. Go at everything roundabout.
6. Don't never trust no dame about nothing.
7. Put your faith in dough. Everybody wants it. Everybody will sell out for it."
(605)

"Maybe a specialist is only a coward, afraid to look out of his little cage. And think what any specialist misses -the whole world over his fence." (653) En una època en què començaven el coneixement i les feines especialitzades (tal i com les entenem avui en dia, de pertanyença a diferents paradigmes laborals i conceptuals), la por a allò que efectivament ha succeït amb el pas dels anys ja era present. Però aquesta preocupació només sembla existir entre algunes persones com en Lee, el savi xinès que fa de majordom de l'Adam durant tota la seva vida, un personatge filosòfic que es mostra preocupat pel món més enllà del seu progrés econòmic i tecnològic. Una excepció a la gran massa eufòrica pel futur que havia de venir (el nostre magre present): pobres, quina decepció tan gran s'endurien si poguessin veure i sentir el silenci inter-professional i la incomprensió i manca de respecte vers les feines dels altres. Però no tot està perdut. El futbol (i demés armes d'endormiscament massiu) encara permet unir a aquests especialistes que, altrament serien incapaços de comunicar-se amb especímens d'altres especialitats.

"Whenever a person wants reassurance he tells a friend to think what he wants to be true." (687)

A través de les narraciones intercalades (i intergeneracionals) de la família Trask i la família Hamilton, coneixem també una mica de la història d'un país en creixement, ple d'arrogància i prepotència que ha d'enfrontar-se als seus propis enemics interns i reconèixer la seva (la de tots) fragilitat. Però, sobretot, es tracta d'una història d'opcions; de ser capaç d'acceptar, d'entendre, que no tenim cap obligació o disposició (divina o genètica) a fer res; que el fet que els nostres avantpassats fossin com fossin, no ens obliga a ser nosaltres també d'aquella manera. Ens pot condicionar, per descomptat. I segurament ho farà, però no ens obliga: sempre tenim opció. Sempre podem (hem) d'escollir.
_____________
John Steinbeck, East of Eden (Penguin)
començat_ 1/08/15  /  acabat_ 25/08/15



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada