22 de juny 2015

Basura, Pedro Catalán García

Breu peça teatral que ens mostra una escena familiar amb accident. Els retrets de la Gloria li fan odiar a la Sílvia, la seva cunyada, que ha conseguit una beca a Shangai. Una beca important, clar, conseguida gràcies a dissimular el seu patrimoni i que ha deixat sense plaça a la Clara, que hem de suposar que és una amiga de la Gloria. Però, també, se'ns dóna a entendre que qui també s'ha quedat sense plaça (encara que metafòrica) és la pròpia Clara. No es tracta únicament d'aquesta plaça a la Xina sinó sense lloc en el món. Després de preparar-se i de formar-se, es troba resignada a repetir un paper de mestressa de casa que segurament ja creia obsolet. Després d'haver seguit l'engany patrocinat en el que tants i tants d'altres vam caure, ara es troba amb deu mil carreres i màsters a l'esquena i sense feina. Les conseqüències de la titulitis que va viure aquest país trigaran molts anys a evaporar-se. La nefasta gestió de les persones preparades, potser no es podrà solventar mai perquè, en el fons, tampoc interessa: no cal gent preparada sinó tècnics automatitzats. Els que han comès l'error de formar-se i desenvolupar un esperit crític, ja poden anar preparant les maletes que no hi ha lloc per ells aquí.

Mentrestant, en Fernando intenta complir amb el seu rol d'home de la casa (seguint encara amb les pre-concepcions tradicionals de les funcions de l'home i de la dona) i intenta en va muntar un moble. Està clar, doncs, que cap dels dos estan còmodes en el paper que els està tocant interpretar en les seves vides. Per això, una trivialitat tan gran com el fet de qui ha de baixar les escombraries desencadena tota l'acció i mostra les tibantors no resoltes entre la parella. Perquè, quan algú no està bé amb ell mateix, la seva frustració massa sovint s'acaba convertint en odi vers els demés.

Quan el futur que ens havien fet creure que ens esperava com a recompensa pels nostres esforços de joventut no s'arriba a assolir mai, ens adonem que no només hem perdut el temps sinó que, a més a més, potser ja no podrem redreçar la nostra vida mai més. I això fa més mal que qualsevol contusió provocada per una bossa d'escombraries llençada per la finestra.
______________
Pedro Catalán García, Basura (Biblioteca virtual Miguel de Cervantes)
començat_ 8/06/15  /  acabat_ 8/06/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada