Pater, Matris, Carmen Pombero

Carmen Pombero examina la maternitat/paternitat des de diferents angles i considerant diferents models de família. Trobem l'Oscar, un pare tan ocupat a la feina que desconeix el seu fill. Trobem, també, la Marisa i la Berta, dues futures mares que s'enfronten al dilema doble de la maternitat i l'homosexualitat. Una obra coral amb un mateix punt de partida i múltiples punts de connexió. Un examen lúcid i irònic sobre què significa tenir una criatura i ser (o seguir sent) un mateix.

"Todo cambio implica una primera fase de desconcierto e incomodidad." (9)

Com canvia la vida quan arriben els fills? Com escollim un nom adequat per la criatura? Com compaginem la nostra individualitat amb la creació col·lectiva d'una família? Com encaixem en el concepte tradicional de família que ja fa anys que ens ha quedat antiquat? "Quizás habría que volver a definir lo que es unión, matrimonio, familia..." (29) afirma la Marisa enmig del gran debat que es produeix entre ella, el seu germà Joaquín i l'Andrés i la Bárbara, dos amics de la Marina que no accepten la seva recentment anunciada homosexualitat. Perquè massa sovint veiem que les paraules defeineixen a elements caducats, que ja no tenen cap mena de significat per nosaltres o bé que el seu significat ha canviat tant que caldria re-batejar-les. Massa sovint el món (entenguis la burocràcia, la legislació, els governs, les esglesies i demés entitats de poder) sembla avançar molt més lent que les persones.

Per altra banda, Pombero també presenta a l'Helena, amiga de la Berta, que simbolitza aquelles parelles en crisi que creuen que una criatura solucionarà tots els problemes. Que ho creuen equivocadament, clar. "No seas estrecha. No soy la única que tiene un niño por esas razones. Pinché el preservativo y punto. No salvó lo nuestro, pero el niño nos tiene entretenidos." (27) I, massa sovint, aquesta és la sensació final veient molts pares: ha arribat un moment de la seva vida que ja han assolit tot allò que els havien educat per assolir (feina, parella, vivenda, cotxe...) i s'avorreixen tant de la seva monotonia que busquen sortides en els fills. Pobres criatures. Aquest és precisament l'error que vol evitar la Marisa. Aquest és el seu gran sacrifici pel benefici de la filla de la Berta: "No sé quien soy, pero sí quien me gustaría ser para ti... una amiga, ya que no he podido ser, o no he querido ser... una madre... al menos, me gustaría ser una... amiga." (54-5)
Aquest és, en el fons, el regust que ens deixa l'obra, la necessitat d'oblidar el nostre egoisme individualista i aprendre a pensar, també, en el bé dels demés.
_______________
Carmen Pombero, Pater, Matris (Dramática latinoamericana - Celcit)
començat_ 13/05/15  /  acabat_ 13/05/15