21 de maig 2015

Boys don't cry, Victoria Szpunberg

Quan es llegeixen obres de teatre, les acotacions dels autors i dramaturgs recuperen el seu valor original que una versió escènica (és a dir, una relectura per part d'un director) potser els ha pres. Els autors ens poden parlar directament i dir com ells visualitzen l'obra, com l'interpreten i com els agradaria que es llegís. És en aquest sentit, que Victoria Szpunberg indica detalladament el temps d'acció de l'obra dient: "poco más de una hora, donde entra toda una noche, la proyección del pasado, la desfiguración del presente, y la falta de futuro." (1)

"¿Tú crees que con dos hijos aún se puede tener crisis existenciales?" (4)

Sándor Márai, a L'última trobada, tancava a dos antics amics en una vella mansió davant la llar de foc que s'anava apagant lentament mentre la nit passava i la seva amistat s'anava fonent. Aquí, Szpunberg ens planteja una situació semblant. Després de 27 anys d'amistat, en Walter i en Juanjo es queden tancats en el despatx d'aquest últim i la seva amistat es va desmuntant. Els records, els retrets, els canvis i les mentides han pogut més que l'amistat. Ja només quedes dos individus dolguts moguts per interessos propis: en Juanjo, polítics, en Walter, de ressuscitar la seva carrera teatral. Un començament interessant per un text que promet furgar sense miraments ni compassió els sentiments més amagats dels homes.

"¿Qué dirías si te estuviese hablando de una sociedad en la que no tienes que vender tu conocimiento porque tu conocimiento no es una mercancía? ¿Qué dirías si te estuviese hablando de una sociedad en la que tu conocimiento fuera realmente necesario y estimulante?" (29) Doncs et diria que o bé m'estàs enganyant, o bé t'estàs enganyant a tu mateix. Les utopies sempre es converteixen en distòpies. Ens ho han mostrat des de l'Orwell i en Bradbury a en Houellebecq. La història de la humanitat té un pes massa gran per poder seguir creient, encara, en el canvi. Només ens queden les petites revoltes, les petites victòries. Els somnis amb els ulls oberts que ens ajuden a creure que no tot està perdut. Encara.
__________________
Victoria Szpunberg, Boys don't cry (Dramática Latinoamericana - Celcit)
començat_ 14/05/15  /  acabat_ 14/05/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada