10 d’abr. 2015

Una trilogia palestina, Gasán Kanafani

María Rosa de Madariaga afirma en el pròleg que l'única solució possible al problema israelo-palestí seria recuperar les idees originàries del 1967 d'instaurar "un Estado democrático y laico." (20) Un país on "judíos, musulmanes y cristianos puedan convivir pacíficamente, con independencia de sus orígenes religiosos o étnicos." (20) Una utopia de difícil realització.

"Expulsión, éxodo, exilio, lucha por la vida, injusticias y opresión en el país de acogida; factores todos ellos que contribuirán a hacer de Kanafani desde muy joven -a los quince años de edad- un activo militante de la causa palestina." (23-4)

"La pluma fue su arma de combate" (25) afirma de Madariaga. "Hay momentos históricos, situaciones límite, en los que el escritor no puede aislarse en su torre de marfil y permanecer indiferente a lo que le rodea. Su deber de intelectual es testimoniar." (25)

"En Hombres en el sol hay una evasión, una huida, de la amarga y cruda realidad. La búsqueda de una solución individual lleva a la muerte, que es aquí una prolongación de la derrota, una muerte aceptada pasivamente, con resignación, sin lucha. En Lo que os queda, se vislumbra ya el esbozo de una toma de conciencia. La búsqueda de una solución, aunque siga siendo de forma individual, representa ya un intento de liberación. [...] Um Saad representa la etapa superior de la toma de conciencia, la solución colectiva que se traduce en la lucha armada." (27) En Jordi Casanovas, a la seva obra Gazoline, exposava una conclusió semblant en referència al conflicte existent a les banlieu franceses: arriba un punt que els arguments s'acaben, que l'opressió és tan gran, que l'única opció és contra-atacar. I per molta voluntat pacifista que tots poguem tenir, aquesta sembla ser, de moment, l'única sortida real. El diàleg no existeix perquè no deixa de ser dos monòlegs contraposats. I a vegades no passa de ser un soliloqui repetitiu.

"Lo que resulta más trágico de esta novela [Hombres en el sol] es la resignación de los tres hombres ante la muerte -como bestias que llevan al matadero-, la aceptación de un destino ineluctable, fatal, como si el camino que habían elegido no pudiera conducirlos más que a ese fin." (35)

En quant a la segona novel·la, Lo que os queda, d'un estil més trencador i metafòric (ressons de Faulkner i Joyce com es veurà en la propera Fitxa de Lectura, l'autor es fa una pregunta clau arran de les crítiques que la consideraven massa trencadora formalment i confosa per poder arribar al seu públic potencial: "¿escribo para que un crítico diga en una revista cualquiera que he escrito una novela excelente, o escribo para llegar a la gente?" (41) Considerant la mutació estilística que de Madariego afirma que va fer l'autor de cara a la seva següent novel·la, el seu públic desitjat està clar.

A Um Saad, la novel·la que tanca aquesta trilogia, Kanafani reflexa, com ja s'ha dit abans, "la etapa de la toma de conciecia colectiva del pueblo palestino." (52) És l'època de les guerrilles. De la lluita.

Tres novel·les fundacionals d'un autor assassinat amb 36 anys i que no va tenir temps gairebé ni a corregir-les o ampliar-les. El testimoni viu d'una mort anunciada.
____________
Gasán Kanafani, Una trilogia palestina (Hoja de Lata)
començat_ 20/03/15  /  acabat_ 21/03/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada