10 de des. 2014

Central Park West, Woody Allen

"You're so literal... it's such curse to be literal" (72) La força amagada de les paraules es perd darrere la seva façana y quan som incapaços de comprendre-la, la vida esdevé més aburrida. Aquesta és la queixa de Woody Allen. I té raó.

En un món de psiquiatres (estilema indiscutible de l'autor) dues preteses amigues es troben. La Carol està preocupada per la Phyllis. Aviat, però, veiem per què està preocupada: fa dos anys que s'entén amb l'home de la Phyllis. I ella ho ha descobert. Llavors arriba en Howard, marit de la Carol i la Phyllis li diu que la seva dona el deixa pel seu home. I ell, en comptes d'embogir, s'ho pren amb resignació, conscient que no pot fer-hi res per arreglar allò que ja ha passat. Però la Phyllis no ho veu així: "there's a time to be rational and a time to run amuck... I keep the steak knives in the blue drawer." (91)

"HOWARD. She likes to say she hasn't found herself. 
PHYLLIS. Has she tried looking in the reptile house?" (92)

"Even a clock that is broken is right twice a day" (101) Hi ha esperança, per tant, per tots els llunàtics, errats, descarriats i perduts que creiem estar sempre equivocats.

"Marriage is the death of hope" (117) Li diu en Howard a la Juliet, l'amant d'en Sam, un cop s'han trobat tots cara a cara i l'embolic s'amplifica. Les confusions, els retrets, les il·lusions truncades... un bon clímax per una obra molt Allenesca.
___________
Woody Allen, Central Park West (dintre de Death Defying Acts - Samuel French Inc.)
començat_ 22/09/14  /  acabat_ 23/09/14





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada