Los cuatro suicidios del poeta Otavio, Jon López de Viñaspre

Una vegada més, el protagonista viatja fora del seu país per descobrir fets inesperats. En aquest cas, el narrador va a Colòmbia, al casament del seu amic Bernat amb una indígena. Però el casament no és el que més el sorprèn de la seva visita, sinó el poeta Otavio. Un personatge rancuniós que ja fa anys que no escriu perquè no li arriba la inspiració ("se encierra en su desván y se desespera esperando a las musas" (149)). Un individu sincer que és l'únic que diu als nuvis que no es casin, que aquella relació serà molt difícil perquè no només són diferents, sinó que es podria dir que són incommensurables. Un individu afligit que vagareja pels carrers d'aquell poble abandonat de Colòmbia llegint a Baudelaire. "Qué carajos hace un poeta vivito y coleando en un siglo en el que nadie compra poesía, en un país donde nos matamos a la tremenda y desterrado en un pueblo como éste, alejado de la bohemia capitalina, allí donde se adoban los amores y las letras, allí donde el mundo tiene una vigencia, una actualidad." (156)

"¡Qué caricatura de la vida es esta vida!" (157)

"La fuerza de la costumbre es tan fuerte en él que incluso el médico cree que no logró el objetivo porque no pudo desacostumbrarse a respirar" (174) I potser per això Otavio no acosegueix suïcidar-se. Potser perquè és molt més difícil morir que viure. Sigui pel que sigui, continua vivint com un símbol d'esperança dels somnis i il·lusions que un dia tinqué la humanitat. Un símbol trencat i melancòlic, d'acord, però un punt d'esperança. El fet que el poeta, malgrat tot, segueixi viu, demostra que la poesia (i per extensió), la bellesa, la sensibilitat tot i estar constantment atacades, alienades, anihilades, previuen encara.
________________
Jon López de Viñaspre, Los cuatro suicidios del poeta Otavio (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Editorial)
començat_ 30/07/14  /  acabat_ 30/07/14