6 d’oct. 2014

La leyenda de Inverglass, Jon López de Viñaspre

Primer dels contes que conformen El clan de los Benasperi. Unes històries que "parecen baladas, nanas, boleros, escritos con la jerga y la música de las lenguas boliviana, mexicana, argentina o vasca" (71), segons afirma Cristina Montiel en el pròleg, per la poesia i musicalitat de les seves paraules. Uns contes en els quals "la sociedad representa la esclavitud física ligada al trabajo en forma de tiempo y la esclavitud mental como hipocresía y falsedad en forma de necesidades creadas y complejos" (11) Interessant i encertada concreció de la vida moderna per part de Montiel. El temps i les necessitats creades ens encadenen a un mode de viure concret que ens empresona i ens aliena.


La cita falsa de Miraslov Novotny que introdueix el conte ("siempre hay música en mi interior" (13)) ens introdueix, també, la idea de la bellesa, de la vida viscuda com una obra d'art, una realització per ella mateixa i no com a un mitjà per assolir d'altres béns artificals.

Interessant, i molt tràgica, la idea de "las mil ballenas de Nueva Zelanda" (17) Imatge poètica que mostra com aquestes balenes, fartes de l'acció de l'home sobre elles, de la decadència del progrés humà representat en aquest cas en una refineria petrolífera, "se precipitaron intencionadamente contra las costas de este mundo tan sucio" (18) Un suïcidi col·lectiu com a queixa que recorda, per la seva creació visual/poètica, la idea de la "hysteria Siberiana" que Haruki Murakami exposa a South of the Border, West of the Sun: quan, de sobte, la rutina del teu món t'asfixia i necessites fugir tot i saber que no hi ha escapatòria possible, que al teu voltant només hi ha el buit i el no-res.

"Apretó los dientes para que no le cayera de los ojos la tristeza" (21)

Seguint el mètode de la reducció a l'absurd, de portar a les últimes conseqüències un plantejament poc creíble, Jon López planteja l'encallament d'una balena a la sorra d'un petit poble irlandès i, a partir d'aquí, n'imagina les conseqüències. Ben bé com si es tractés d'un llibre de Saramago (el seu famós "i si" de l'Assaig sobre la ceguesa, La caverna o l'Assaig sobre la lucidesa, que desencadena brillantment en reflexions encertadíssimes), aquí es planteja què passaria si un fet sorprenent capgirés la monòtona vida d'un poble. I què hi pot haver de més sorprenent que una balena de 25 metres i 60 tonelades encallada a la sorra? Doncs l'estupidesa humana, les supersticions, tradicions i valors arcaics.
Un poble que demana consell al sensor alcalde i al senyor mossèn mentre malviuen per pagar impostos i despeses que no entenen. Un poble que es posa en mans d'un desconegut que afirma que les explosions faran que la balena retorni al mar. Un poble que perd bona part dels seus diners per acabar esquarterant un animal tan gigantesc però que, malgrat tot, s'alegren d'haver-ne aconseguit una llegenda per expliar, és a dir, d'haver, per fi, viscut.
_________________
Jon López de Viñaspre, La leyenda de Inverglass (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Ediorial)
començat_ 27/07/14  /  acabat_ 27/07/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada