22 d’oct. 2014

El increíble hombre bala, Jon López de Viñaspre

Història de desamor i desengany d'un individu perdut que es busca durant anys, abandona el seu país vasc natal i arriba a Barcelona (per aquells que busquen sempre elements autobiogràfics en les seves lectures, aquests detalls segurament els agradaran molt). Prova de fer de trapecista, d'il·lusionista, del que sigui per omplir el seu buit. Fins que esdevé home bala. Potser perquè les patacades amb el terra el retornen a la vida. O l'apropen més a la mort.

I així, amb el rerafons del Fòrum de les Cultures de Barcelona, esdevé un espectacle passatger per turistes poc interessats. Ben bé com el Fòrum mateix. Però és allà on s'enamora. On troba algú tan allunyat del món com ell, una dona llarga de nom clàssic que ha marxat de Buenos Aires. Dos estrangers donant-se companyia en la inhòspita Barcelona.
Fins que l'amor s'acaba. Fins que ella marxa i ell es queda sol i abatut: "me duele mucho por dentro todo lo que no llegué a decirle. Porque si uno ha dicho todo lo que tenía que decir y después el amor se acaba está bien, son cosas que pasan y ya está. Pero podía amarla tanto todavía, decirle tantas cosas que aún siento, recorrer tanta vida juntos..." (135)

Aquest és el primer conte en el qual el protagonista no fuig de la civilització per refugiar-se en la natura, sinó que passa exactament el contrari (a menys que López de Viñaspre ens vulgui mostrar el pas de la civilització a la barbàrie, que també seria una opció). Potser per això el dolor que acaba sentint el protagonista és molt més gran.
_______________
Jon López de Viñaspre, El increíble hombre bala (dintre de El clan de los Benasperi - Palamedes Editorial)
començat_ 29/07/14  /  acabat_ 29/07/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada