8 d’oct. 2013

Couples, John Updike

Un dels factors de la meva reticència a fer el salt definitiu als llibres digitals i anar abandonant, lentament, l'acumulació de llibres físics a les estanteries dels diversos llocs on he viscut queda perfectament exposat amb aquest llibre. L'any 99 el vaig comprar en una charity shop d'aprop de la University of Glasgow (on hi era per primera vegada fent un Erasmus), la meva font principal de llibres d'aquella època. I potser fins i tot d'ara. La qüestió és que en una època de pre-revolució digital, d'escassetat tecnològica i econòmica, o de fet l'una per causa de l'altra, els llibres eren el meu entreteniment principal i solia comprar per impulsos, sense cap criteri ni coneixement. Potser la portada m'atreia, potser el títol, potser coneixia l'autor... pel que fos. Va ser així com aquest Couples va acabar a l'estanteria de la meva habitació escocesa. I s'hi va quedar. Després ha anat passant de casa en casa, ha hivernat durant molts anys en una caixa al fons del garatge patern en gran mesura perquè no m'atreia massa la seva lectura, perquè el tema no em semblava massa interessant. Ara, en canvi, l'he vist a l'estanteria, he llegit la contra-coberta (la història d'unes parelles de 35 anys, les seves relacions, els seus problemes) i he vist que ara que estic tan a prop de fer els 35, ha arribat el moment de llegir-lo.
Si el llibre l'hagués tingut en format digital, potser ja faria anys que l'hauria esborrat perquè m'ocupava espai de memòria.

Bon començament: "what did you make of the new couple?" (9) és la primera línea del llibre i ja ens mostra l'allau de xafarderies i comentaris per l'esquena que ens esperen.

Retrat d'una societat en la qual "the men had stopped having careers and the women had stopped having babies." (19) Això sí, "liquor and love were left." (19) i quan diu amor, vol dir sexe, clar.

Parlant dels veïns, de si li agraden els veïns que té o no, Piet diu: "I'm past asking if I like them or not. They're mine" (119) És a dir, està resignat a tenir els veïns que té que, en aquest cas, són tota la seva vida social, les seves amistats. És el que hi ha, ja ni es planteja si és el que hauria volgut. I aquest sentiment de resignació, de deixar-se portar, de diumenge a la tarda inacabable, és el que omple les pàgines d'aquest llibre. Només els nou-vinguts, en Ken i la Foxie mostren certs neguits i descontentaments personals i laborals. Es veu a venir que seran la força que provocarà un terrabastall al barri. És a dir, que desvetllaran tot allò que ja hi és latent però que tothom preten que no existeix.

"Harold had never suffered, he merely dodged. Harold read Barron's on Ian Fleming on the commuting train; Frank read Shakespeare" (126) Definint un caràcter a través de les seves lectures. Justificant una infidelitat a través de la capacitat de sentir i emocionar-se que pot tenir l'amant.

"It's a female fault, to try and sexualise friendships" (128) més que res perquè els homes sempre ho volen però només ho assoleixen quan hi ha el consentiment de la dona, dit d'altra manera, quan la dona ho decideix.

"It is not difficult to deceive the first time, for the deceived possesses no antibodies; unvaccinated by suspicion, she overlooks lateness, accepts absurd excuses, permits the flimsiest patchings to repair great rents in the quotidian." (131) Perquè, en el fons, sovint volem mantenir les coses tal i com estan (encara que estiguin malament) i ni pensem que hi hagi canvis possibles. Perquè sovint allò que tenim més a prop és allò que menys veiem.

"No act is so private it does not seek applause" (132) Allò que fem, allò que assolim, sembla no tenir el mateix valor ni mèrit si no rep el reconeixement dels demés. Encara que la nostra fita no sigui positiva. Per això ens sincerem amb els amics, companys de feina, o cambrers de pubs desconeguts.

"I've never understood why people are so shocked when somebody sleeps with his best friend's wife. Obviously, his best friend's wife is the one he sees most of." (146)

"We'll all be punished no matter how it goes. That's a rule of life, people are punished. They're punished for being good, they're punished for being bad. A man in our office, been taking vitamin pills all his life, dropped dead in the elevator two weeks ago. He was surrounded by healthy drunks. People are even punished for doing nothing. Nuns get cancer of the uterus because they don't screw." (154)

"The world is a place where foolish work must be done to support fleeting pleasures." (157) és un dels temes de conversa entre en Fred i en Harold quan comencen a quedar amb molta més freqüència per poder justificar el seu creuament de parelles (de moment només conegut per en Harold i la Janet).

"People are the only thing people have left since God packed up." (164) El problema és que massa sovint ho oblidem. El problema és que, massa sovint, estem rodejats d'accions, actes i comentaris, que ens fan perdre la fe en la humanitat. El problema és que, un cop perduda la fe, costa molt recuperar-la.

"All her informal education, from Disney's Snow White to last week's Life, had taught her to place the highest value on love." (177) Aquesta és una de les gran mentides que els adolescents s'han d'espolsar del damunt si volen arribar a ser adults en condicions: el món no el regeix l'amor. Potser caldria que fos així, segurament tot aniria millor, però no és el cas. Quan més aviat ho descobreixin, millor. De fet, si no s'ensenyés d'entrada, si no se'ls enganyés a través dels contes, la literatura, la música i el cinema, si no se'ls fes creure en grans amors i prínceps blaus al rescat de belles princeses, potser s'estalviarien molts disgustos. Perquè la decepció provoca grans dolors.

Interessant recurs aquest excurs de 70 pàgines ple de moviments temporals, físics i actorals, en els quals s'explica la relació intercanviable dels Appleby amb els Little-Smiths que, inevitablement fa que siguin coneguts pel barri com els Applesmiths. Una relació complexa, de canvis de parelles, d'amors creuats, que esdevé pública en un cap de setmana a la neu. Que ens ajuda a entendre accions que hem vist en el primer capítol, com per exemple la ràbia amb què en Frank ataca a en Freddy quan juguen a basket: no li agrada que vulgui enllitar-se amb la seva dona. Amb un amant ja en té prou.

Inevitablement, el recod de Wysteria Lane i les aventures descrites a Desperate Housewives retornen al cap llegint les peripècies d'aquestes parelles en un suburbi de Boston.

"A lot of cosiness and being nice to creeps and this disgusted emptiness at heart." (233) Així és com se sent Angela: estimada fora de casa per la seva amabilitat però en realitat buida i podrida per dintre. És bo adonar-se'n. Per això mateix demana ajuda a Piet i li diu que voldria anar al psiquiatra. Tot i que ell no ho vegi clar i pensi que això només farà que tothom sàpiga la nefasta vida sexual que tenen... de quan els psiquiatres eren només freudians i tot ho lligaven amb el sexe: la manca de sexe, l'excés, els tabús, els desitjos no realitzats, l'enamorament del pare, de la mare...

"Isn't it our utter captivity that makes us, in our few stolen afternoons together, so free?" (292) Els contrastos, els contraris que deien els greces, que sembla que regeixen el món. Que sense pecat no hi ha virtut. Sense tristesa no hi ha alegria. Sense mort no hi ha vida.

I, pel que sembla, sense mort tampoc hi ha llibertat: "we're none of us getting younger and if it's something you're always wanted aren't the inhibitions less and less? Things keep getting less sacred." (3126) Les convencions socials, la moral, l'ordre establert, perd sentit davant el pas del temps.

"There are two kinds of situation in the world, those we can do something about and those we can't, like the stars and death. And I decided it's a great waste, a sin in fact, to worry about what we can't help." (377) O, en paraules de Wittgenstein al Tractatus logico-philosophicus: "Si una resposta no es pot expressar, la pregunta que li correspon tampoc no es pot expressar. L'enigma no existeix. Si una pregunta es pot arribar a formular, també pot ser contestada." (6.5, 153) És a dir, els problemes són allò que té solució i, per tant, no hem de patir perquè tard o d'hora la trobarem. Allò que no té solució no ens ha de fer perdre el temps perquè no serveix de res buscar-la. Una mica com l'explicació de la insensatesa de tenir por a la mort que dóna Epicur en el seu tetrapharmacon: quan estem vius, la mort no hi és; quan estem morts, nosaltres ja no hi som. Per tant, no té cap sentit capficar-s'hi.

"The world was more Platonic han he had suspected. He found he missed friends less than friendship." (475) Reflexiona Piet un cop l'han allunyat del seu espai vital. Un cop Angela l'ha abandonat i tots els seus amics l'han oblidat. Ara s'adona que no li importen els amics, que l'importa la idea de l'amistat, és a dir, tenir algú a prop amb qui parlar, confiar, plorar... els amics són mutables, l'amistat no.

"I remember lovemaking as an exploration of a sadness so deep people must go in pairs, one cannot go alone." (499) I potser aquest podria se un bon resum de les relacions que s'estableixen en aquest llibre: parelles que ho són per inèrcia, afers que els apropen a la seva humanitat però que acaben sent jocs buits que els fereixen encara més... una lluita contra la solitud dels individus dintre d'una comunitat pretesament unida perquè Ong mor sol, Piet és desterrat, Freddy és odiat per tothom i les dones semblen ser joguines sexuals intercanviables.
______________
John Updike, Couples (Penguin)
començat_ 24/06/13  /  acabat_ 27/07/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada