1 d’ag. 2013

The giant of Cape Cod, Elizabeth McCracken

I do not love mankind” (172). Bon començament acompanyat d’unes bones dues primeres pàgines: el text promet.

For some people, history is simply what your wife looks good standing in front of. It’s what’s cast in bronze, or framed in sepia tones, or acted out with wax dummies and period furniture.” (176) Exacte. Vivim en una època de records i suvenirs, de pallassades i ximpleries, d’inseguretats i necessitats idiotes: “if you can’t purchase a shopping bag that alludes to something, people won’t believe it ever happened.” (176) Si no se’n fa una estatueta commemorativa, un joc de clauers o un posavasos que (i això és el més important) poguem comprar, el fet en qüestió és com si no hagués existit mai.

Bona manera de descriure la vida trista i avorrida de la protagonista, una bibliotecària reservada que no ha tingut mai cap amor de veritat: “if somebody wrote the story of my life before James (and it would be a short book, repetitious and unillustrated) I would not buy it.” (184) Perquè abans de conèixer a en James, la seva vida era així d’avorrida. Llàstima que en James sigui un nen d’onze anys d’una alçada anormal.

Incomprensiblement, a la darrera pàgina d’aquest fragment de novel·la, de sobte en James, un nen llest, amb neguits, amb interessos però alhora reservat i tranquil, esdevé un bromista que tan aviat apareix a la biblioteca amb un nas de plàstic com ofereix caramels d’una llauna plena de trampes. Una llàstima, la veritat perquè el protagonista estava agafant volada i, de sobte, la gran patacada. Que potser no és culpa del text de McCracken, potser es tracta de l’edició feta per Granta, per entrar a les pàgines que li han cedit en aquest recull… això només es pot comprovar llegint la novel·la sencera. Davant del dubte, concedim el benefici sempre a l’autor.

Un text en conjunt (i si oblidem el final) interessant, ple de mala sang i reflexions enginyoses de l’estil: “there are the two truths of tourists: they walk slowly and they must record their slow progress down the street.” (191) I els que ho hem patit en voreres estretes de carrers plens de cotxes, sabem perfectament a què es refereix.
____________
Elizabeth McCracken, The giant of Cape Cod (Granta)
Començat_ 01/05/13  /  Acabat_ 01/05/13
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada