A vegades (de fet pràcticament sempre) oblidem
tot el grapat de submons que ens envolten. Saturats pel nostre dia a dia, pel
nostre cercle d’amistats i coneguts, ja ni veiem el miler, els milions d’altres
vides possibles que ens rodegen. Curiosament d’això mateix en parlava fa uns
dies amb un amic que ha canviat de casa i està en un barri que no s’esperava,
compartint una realitat que no coneixia. I això mateix ens mostra aquest text:
la descripció de les experiències d’un professor de llengua que va a impartir
classes a una presó. La seva sorpresa davant la presó, l’edifici i els
presoners. Un text escrit en petits capítols, com ràfegues de munició, que
mostren les diferents anècdotes i sorpreses.
“He was caught in a reality so fierce that
it could not tolerate fantasy.” (230)
És
curiós com el fet de llegir un text basat en fets reals, o directament la
narració d’una vivència com és aquest cas, afegeix cert valor extra al text.
Com si el fet d’haver estat viscut per algú altre faci que allò llegit sigui
més important. Encara que aquest algú altre sigui algú a 10.000Km de distància
amb qui mai compartiràs res més que aquest breu encontre textual. Potser és la
solitud inherent a la condició humana la que ens fa establir aquests estranys
vincles.
__________
Robert O'Connor, Maximum Security (Granta)
Començat_ 05/05/13 / acabat_ 06/05/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada