Agnes of Iowa, Lorrie Moore

“I lived that. Why should I want to write about it?” (197) és la resposta que Christa, l’alumne que va viure les revoltes de Chicago li dóna a Agnes, la protagonista, i la seva professora d’escriptura quan li suggereix que deixi d’escriure sobre vampirs i escrigui sobre Chicago, les barricades, les persecucions. I Christa té raó. Per què ho hauria de fer? Ja ho ha viscut, per a què reviure-ho? És a dir, si ella no ho vol reviure, per què obligar-la? Si ho volgués fer, si volgués ser com un Primo Levi amb l’holocaust, doncs felicitar-la per fer-ho, però mai dir a la gent sobre què pot o no pot escriure.

“It was only then that she first felt all the dark love and shame that came from the pure accident of home, the deep and arbitrary place that happened to be yours.” (292) El lloc on vas nèixer: l’estigma involuntari, la marca de naixement no cercada que t’acompanyarà (et perseguirà) tota la vida. I precisament aquest és el tema inherent d’aquest text: la frustració de la protagonista per haver nascut a Cassell, Iowa i no a un altre lloc millor, per tenir una vida avorrida de professora i estar casada amb un home que no li pot donar fills. Un retrat prou fidel i suficientment cínic d’una crisi existencial. Ni més ni menys.

(que tingui tants punts amb comú amb la meva vida, és una casualitat que, com a lector, fa que gaudeixi més la lectura)  
___________
Lorrie Moore, Agnes of Iowa (Granta)
Començat_ 03/05/13  /  acabat_ 03/05/13