Rough for theatre, II, Samuel Beckett

Dues taules simètricament distribuïdes, amb les seves respectives làmpares. A i B entren, per separat. S’asseuen cadascú en una taula. La conversa està assegurada.

Aviat veiem que són treballadors que venen a fer hores nocturnes, tot i que no se’ns diu quina feina tenen. B té una maleta plena de documents i, de tant en tant, en llegeix algun per a reafirmar les seves opinions. A sembla més perdut. Així, gràcies a aquests texts que llegeix B, sabem que parlen d’algú que malviu, que està desorientat, que és capaç de passar hores assegut observant excrements de gos com si fossin la cosa més important del món. Això últim ho certifica la lectura del testimoni de “Mr Feckman, certified accountant and friend for better and for worse.” (81)

A i B estan buscant entre els records d’aquest invisible individu coses positives però, com es queixa A, no n’hi ha cap de circumstancial i, per això, entristit, diu: “we’ll leave him none the wiser, we’ll leave him now, never to meet again, having added nothing to what he knew already.” (82) Deixant intuir que la seva feina consisteix en una mena d’organització o, si més no, d’exhibició, de la vida dels seus clients. Per quin propòsit? Doncs ara les paraules prèvies de “Let him jump” (78) agafen sentit. I encara més quan B, referint-se als testimonis que han trobat, diu “they shall have finished him off.” (82) És a dir, que ja han recollit prou informació per incitar-lo a acabar amb la seva vida.

Troben un document en el qual hi ha un llistat de malalties i patologies. B comença a llegir-lo malgrat alguns problemes còmics amb la llum, i diu: “morbidly sensitive to the opinion of others at the time, I mean as often and for as long as they entered my awareness…” (83) Comença el text, provocant els crits de B perquè no entén res. Però encara és més llarga la confessió. Continua llegint: “and that, in either case, I mean whether such on the one hand as to give me pleasure or on the contrary on the other to cause me pain, and truth to tell…” (83) fet que porta a B a exclamar-se tot dient: “”Shit! Where’s the verb?” (83) Exacte. Tantes paraules i costa trobar-hi un verb. Per això afegeix: “hold on till I find the verb and to hell with all his chivel in the middle.” (83) i comença a llegir paraules entretallades cercant el verb que ha de donar sentit a tota la frase. És a dir, una vegada més, genialment jugant amb el llenguatge i treient-lo de context. En aquesta ocasió, interesant-se pel meta-llenguatge, per la seva estructura més enllà del seu significat.

I, per fi, sembla trobar el verb principal i pot llegir la frase de manera més entenedora: “Morbidly sensitive to the opinion of other at the time …—chivel chivel chivel— … I was unfortunately incapable…” (83) i se’n va la llum i deixa de llegir. Com si aquesta frase tingués algun sentit sense el complement, sense saber de què era incapaç.

Llavors A intenta mirar els fulls de B a la claror de la lluna tot apropant-se a la finestra i som recordats de la presència de C, a la finestra, dret, immòbil. Mica en mica, tot va lligant.

Tenen ganes d’enllestir la feina i A, intentant resumir, diu: “A black future, an unpardonable past.” (86)

Tot enllestit, doncs, ja poden marxar. Però encara falta estona per agafar el seu tren i decideixen esperar allà, xerrant d’altres temes.

Fins que arriba el final.

Fins que A cobreix la cara de C amb un mocador.

Tot s’ha acabat.

Però ens queda un dubte: “how many unfortunates would be so still today if they had known in time to what extend they were so?” (87)
_____________
Samuel Beckett, Rough for theatre II (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 8/02/12  /  acabat_ 8/02/12