A piece of monologue, Samuel Beckett

Escrit l’any 1979, les frases, ara, ja són fragmentades a plaer. Les paraules agrupades en segments de significat i no en segments semàntics seguint unes imposades regles gramaticals.

“Words are few. Dying too. Birth was the death of him.” (265)

Aquest és l’estil que proposa Beckett en aquest monóleg. Un estil molt semblant al que proposà Joyce a Ulisses amb el seu flux constant de pensament. Per això aquí, que se’ns ofereix un monòleg, l’estil resulta convenient i encertat.

D’entrada, doncs, ja sembla funcionar. I destaca aquesta idea primera del naixement com a mort, és a dir, des del moment que va nèixer (aquest ell), havia de morir. Si no hagués nascut, no hauria mort.

Tot el monòleg és un repàs al passat, a tot allò que ja no hi és, els quadres a la paret on es podia veure tota la família, per exemple, o les “thirty thousand nights” (267) que ha tingut la seva vida, “thirty thousand nights. Hard to believe so few.” (265)

Fins que arriba el final i, amb ell “half hears there are no other matters. Never were other matters.” (269) Tot allò que ha fet, que l’ha capficat, que l’ha preocupat, era en va perquè només hi ha una qüestió real: “the dead and gone. The dying and the going.” (269)
___________
Samuel Beckett,  A piece of monologue (dintre de Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 18/02/12  /  acabat_ 18/02/12