6 de set. 2011

Ubu roi, Alfred Jarry


Fa anys (tants com 16) al teatre de Girona es va representar Ubú president dels Joglars. Convertint l’Ubú rei en un Jordi Pujol delirant, necessitat d’amor i fama, recordo que va ser una d’aquelles obres que, mentre les mires, desitges que no s’acabin, que continuïn per sempre. La recordo divertida, cínica, cruel quan calia. I jo (o el meu jo adolescent), en vaig sortir entusiasmat.

Aquest va ser el meu primer contacte amb el personatge d’Ubú rei.

Els anys i una visita a França em van permetre aconseguir el text en la seva versió original i, malgrat el meu francès inexistent, m’animo a llegir-lo. A conèixer (o a retrobar) aquest personatge “qui représentait tout le grotesque que fût au monde” (com ens diuen a la contraportada).

Només de començar, veiem que Ubú és feliç tal i com està (més per mandra que per res més, segurament) i que és la seva dona qui l’apreta a desitjar més, qui l’anima a matar a tothom que convingui per poder arribar a ser rei. I ell, com que és així de poca-pena, cedeix i fins i tot s’acaba convencent que és idea seva.
Ubú és constantment ridiculitzat per l’autor: “Vous empestez, Père Ubu. Vous ne vous lavez donc jamais?” (18) li pregunta el Capitaine Bordure.
Més endavant, quan s’explica el seu pla per assassinar el rei enverinant-li el menjar, el mateix capità Bordure el torna a homiliar assegurant que ell no s’estaria de punyetes i que li tallaria el cap al rei deixant en evidència a Ubú i fent que tota la comitiva exclami “oui! Voilà qui est noble et vaillant.” (23)
Pobre Ubú, un home que fa pudor, que és un covard i té somnis de grandesa… la història promet.

Ubú mata el rei i s’autocorona rei i, llavors, aconsellat pel capità Bordure, comença a donar or als subdits, és a dir, compra la seva obediència. I ho fa descaradament, sense subtilesa, donant-los l’or tot dient: “promettez-moi de bien payer les impôts.” (35) És a dir, jo ara us dono xavalla, però a canvi vosaltres m’heu de pagar els vostres impostos mes rere mes.
De moment Ubú té bons consellers, però la seva estupidesa augura el seu fracàs. Un governant, com digué Maquiavel, ha de dominar als seus súbdits, els ha de tenir atemorits perquè la por genera obediència (la por controlada, clar, perquè l’excés de por, d’opressió, deriva en revolta). Ubú els vol comprar i això només pot generar avarícia i ganes de tenir més diners. I, a la llarga, traïció.

I comença la bogeria d’Ubú: convoca a tots els nobles a parlar i amb el cap ben alt els diu “J’ai l’honneur de vous announcer que pour enrichir le royaume je vais faire périr tous les Nobles et prendre leus biens.” (41) Perquè, ara que és rei, Ubú ha perdut el nord i només pensa en agafar els diners de tothom. Primer mata tots els nobles per quedar-se la seva riquesa i després mata als advocats perquè també n’espera poder treure alguna cosa. I quan la Mère Ubú s’exclama “Eh! Que fais-tu, Père Ubu? Qui rendra maintenant la justice?” (46), ell respon tot convençut: “Tiens! Moi. Tu verras comme ça marchera bien.” (46) Perquè aquesta és una característica dels arrogants, dels suberbis: estan convençuts que no necessiten de ningú més que ells mateixos.

Després, mata als encarregats de les finances i de cobrar impostos i diu que no hi ha cap problema, que ell mateix s’encarregarà d’anar a cobrar els impostos, però no s’adona que havent matat als rics, pocs impostos podrà cobrar.

Va a la primera casa a recollir els impostos. És la casa d’uns pagesos pobres i ell els diu que li paguin, però ells no tenen res. En aquest punt se’ns mostra una mica més el caràcter risible d’Ubú i com tothom se’n riu d’ell. Ubú, intentant espantar al pagès, li diu: “écoute-moi bien, sinon ces messiers te couperont les oneilles. Mais, vas-tu m’écouter enfin?” (48) i el pagès, dignament, li respon: “Mais Votre Excellence n’a encore rien dit.” (48)

Bordure parla amb Ubú i li intenta fer veure que no està actuant correctament: “Depuis cinq jours que vous étes rois, vous avez commis plus de meurtres qu’il n’en faudrait pour damner tous les saints du Paradis. Le sang du roi et des nobles crie vengeance et ses cris seront entendus.” (50) Però la resposta d’Ubú és fer-lo presoner acusat de traïció. Així d’encegat està Ubú.

La seva ceguera és tan gran, de fet, que instaura nous impostos: un sobre el casament, un altre sobre la mort… però això encara no li proporciona les rendes que ell desitja. “L’impôt sur les mariages” diu la Mère Ubu, “n’a encore produit que 11 sous, et encore le Père Ubu poursuit les gens partout pour les forcer à se marier.” (53)

I s’acaba l’acte tercer amb Ubú anant a la guerra a lluitar contra els russos que l’han amenaçat de venjar els assassinats que ell ha comès. Però la seva marxa cap a la guerra no és la d’un digne mandatari, sinó ben bé el contrari. A causa de la seva gasivitat, el seu cavall ja no té forces per a carregar-lo i ell ha de buscar un altre animal que el pugui traginar perquè considera que un rei no pot anar a la guerra a peu.

I així, acció rera acció, veiem la misèria d’aquest patètic rei, el que davant d’un ós que els ataca dins d’una cova, s’enfila paret amunt i deixa que els seus companys el matin mentre ell resa un pare nostre però que, un cop mort l’ós, afirma que l’ha matat ell amb les seves pregàries.

I el que és curiós, és que tan egoista és Père Ubu com Mère Ubu. Ella també busca joies i riqueses, també anhela el poder tant o més que ell.
És divertit el moment que ell es queda adormit i apareix ella i, aprofitant-se de la foscor, es fa passar per un espectre i li parla bé de la seva dona, és a dir, d’ella mateixa: “Monsieur Ubu, votre femme est adorable et délicieuse, elle n’a pas un seul défaut.” (82) Però no s’acaba aquí. Ella li diu que la seva dona mai li ha estat infidel i ell no n’està sorprès: “”Je voudrais bien voir qui pourrait être amoureux d’elle. C’est une harpie!” (82)

I són aquests comentaris cínics, combinats amb la crítica directa a l'individu assedegat de poder que no deixa de ser un beneit sense coneixement, els que fan de l'obra un text més que recomenable. I ara, en èpoques de grisor política, més que mai.
_______________
Alfred Jarry, Ubu Roy (Librio)
començat_ 26/07/11  /  acabat_ 27/07/11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada